METODOLOGIA

Els principis metodològics que regeixen l’escola són:

-Individualització: Respecte del ritme i el nivell de cada alumne.

-Socialització: Interacció, contrastació de l’individu i el grup; imprescindible per l’evolució i el desenvolupament.

-Activitat: Autonomia, ment oberta i reflexiva; necessitat, motivació i interessos; implicació i esforç.

-Creativitat: respecte i valoració de les creacions pròpies; connexió amb la intel·ligència emocional; creació d’una identitat individual; espontaneïtat i evolució de la personalitat.

-Llibertat: Escola oberta a totes les ideologies i creences. Dret a pensar, reflexionar, escollir, expressar-se com és i respectant al resta. S’entén com la no dependència, mòbil per educar i créixer.

-Globalització: Constant interacció, moviment i creixement. S’entén com a sistema per aquests fets i requereix una gran organització perquè no només signifiqui una unió sense sentit de les parts sinó perquè segueixi creixent i millorant a través de la reflexió, revisió sense perdre l’ordre sistemàtic.

-Normalització: Posar ordre a la vida, en els afectes, en la ment, en les activitats i les aspiracions, en l’entorn. Conèixer el context per dominar-lo i situar-se en ell.

Les característiques metodològiques són:

-Contexts socials estables i complementaris: La programació es duu a terme per activitats vitals en les quals es fa un enfocament multi disciplinar. A part, un lema de l’escola és “Aprendre jugant”. Els continguts s’ensenyen a través de la manipulació i experimentació i amb contextos reals.

-La mediateca: És el conjunt de recursos relacionats amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Els alumnes no tenen llibres de text, sinó que la mediateca i la biblioteca són la font essencial d’informació.

-Programes de cicles amb edats barrejades: Tenir cicles amb edats barrejades afavoreix a la creació en un marc de la interacció social. Això no significa que els alumnes repeteixin les activitats dues vegades, les activitats són diferents en dos cursos, però els alumnes d’anys posteriors poden ensenyar als més petits ja que ells ja han fet la activitat. D’aquesta forma també es reforça l’aprenentatge dels grans de la classe.

-Crítica constructiva com a factor d’avançament: Els alumnes exposen i són criticats per la resta a través de la observació amb l’objectiu de millorar; sempre des de el respecte i amb la supervisió del professor.

-Activitats amb un “per a què” explícit: Totes les activitats tenen un motiu de ser i un objectiu que els hi dona sentit. Les activitats no es realitzen solament perquè el professor ho mana, sinó que tenen una sortida a través dels mitjans de comunicació: ràdio, televisió, premsa i web. D’altra banda, totes les activitats tenen una coherència i un fil conductor; es passa per un procés del qual se n’obté un resultat.

-El “mètode de treball” sempre està present: Són les activitats que l’alumnat ha de realitzar.

-La diferencia considerada com a qualitat: S’aposta per la diversitat com a factor com a factor enriquidor del conjunt.

-Varis professors amb cada grup d’alumnes: Cada professor s’especialitza amb un departament per tal de donar el suport necessari a tots els alumnes en totes les especialitats.

-Conviuen intencionalment els models B i D: L’objectiu de l’escola és que cada alumne domini les dues llengües, euskera i castellà, no només a un nivell col·loquial, sinó a un nivell més profund.