La vigília de la festivitat de la santa, 5 de febrer, s'acostuma a sortir, en molts pobles d'Euskal Herria, a realitzar rondes corals cantant cobles en honor al martiri i mort de la santa. Antigament eren joves en edat d'anar a fer el servei militar (els quintos) els que s'agrupaven i anaven de porta en porta recollint diners o diferents menjars per fer un dinar o berenar. En l'actualitat són grups de tota classe d'edats, les escoles i col·legis solen realitzar les seves sortides, que recullen diners per a diverses finalitats (també la de realitzar un dinar o sopar).
El grup coral va vestit amb unes vares o bastons amb els que es colpeja el terra al ritme de la cobla. La temàtica de les cobles és diversa i recorda la santa però també tracta una altra temàtica més "humana" per intentar recaptar el màxim possible. A cada lloc sol tenir les seves lletres i en alguns s'acompanyen amb Bertsolaris (improvisadors de versos) encara que es van generalitzant les mateixes. Se sol cantar en euskera i diu així:
Zorion, etxe hontako denoi!
Oles egitera gatoz,
aterik ate ohitura zaharra
aurten berritzeko asmoz.
Ez gaude oso aberats diruz,
ezta ere oinetakoz.
Baina eztarriz sano gabiltza,
ta kanta nahi degu gogoz.
Santa Ageda bezpera degu
Euskal Herriko eguna,
etxe guztiak kantuz pozteko
aukeratua deguna.
Santa maitea gaur hartu degu
gure bideko laguna.
Haren laguntzaz bete gentzake
egun hontako jarduna.
¡Felicidad a todos los de esta casa!
venimos llamando,
de puerta en puerta como una vieja costumbre
con intención de renovarla este año.
No somos muy ricos en dinero,
ni en zapatos.
Pero andamos con la garganta sana,
y tenemos ganas de cantar.
Estamos en víspera de Santa Águeda
día de Euskal Herria,
El día que hemos elegido
para llenar las casa de alegría cantando.
Querida Santa hoy hemos cogido
a nuestro amigo del camino.
Con su ayuda podemos llenar
de esperanza este día.
El grup coral va vestit amb unes vares o bastons amb els que es colpeja el terra al ritme de la cobla. La temàtica de les cobles és diversa i recorda la santa però també tracta una altra temàtica més "humana" per intentar recaptar el màxim possible. A cada lloc sol tenir les seves lletres i en alguns s'acompanyen amb Bertsolaris (improvisadors de versos) encara que es van generalitzant les mateixes. Se sol cantar en euskera i diu així:
Zorion, etxe hontako denoi!
Oles egitera gatoz,
aterik ate ohitura zaharra
aurten berritzeko asmoz.
Ez gaude oso aberats diruz,
ezta ere oinetakoz.
Baina eztarriz sano gabiltza,
ta kanta nahi degu gogoz.
Santa Ageda bezpera degu
Euskal Herriko eguna,
etxe guztiak kantuz pozteko
aukeratua deguna.
Santa maitea gaur hartu degu
gure bideko laguna.
Haren laguntzaz bete gentzake
egun hontako jarduna.
¡Felicidad a todos los de esta casa!
venimos llamando,
de puerta en puerta como una vieja costumbre
con intención de renovarla este año.
No somos muy ricos en dinero,
ni en zapatos.
Pero andamos con la garganta sana,
y tenemos ganas de cantar.
Estamos en víspera de Santa Águeda
día de Euskal Herria,
El día que hemos elegido
para llenar las casa de alegría cantando.
Querida Santa hoy hemos cogido
a nuestro amigo del camino.
Con su ayuda podemos llenar
de esperanza este día.
Els alumnes de 3r cicle, assajant amb els instruments abans d'anar a tocar pels alumnes d'infantil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada