Kaldereros

Història

Donostia va ser lloc de pas i parada de tribus nòmades, artesans transhumants, que realitzaven diferents treballs de reparació d'estris i cassoles de metall, des del segle XIX o fins i tot abans.

Segons mantenen alguns historiadors. L'any 1828 van desfilar pels carrers donostiarres una comparsa de calderers turcs, durant la festivitat de La Candelaria, són els que van poder donar origen a La Colla Calderers de l'Hongria que sortís per primera vegada l'any 1884 pels carrers de la Part Vella donostiarra.

El dia 2 de febrer de 1884, els carrers de Donosti van veure per primera vegada desfilar a la nostra Colla Calderers de l'Hongria, que entonaven a viva veu les cançons compostes per a aquesta festivitat pel mestre Ramon Sarriegi, mentre acompanyaven les melodies a cop de martells i paelles. A partir d'aquest any la Colla Calderers de l'Hongria feia la seva aparició tots els 2 de febrer 2 al matí, vinculada a diferents societats com Euskaldun Fedea el 1900, "Sporti-Clay", "Amistat Donostiarra" i "Port Arthur" a 1905, Euskal Billere el 1909, etc ... Fins que l'any 1912 el Papa Pio X tragué la festivitat del dia de la Candelera, i l'horari va haver de traslladar-se a la nocturnitat davant la incompatibilitat de compaginar amb l'horari laboral.

Per aquestes dates van agafar protagonisme en la Comparsa diferents personatges fins a arribar als que existeixen avui, com poden ser, les gitanes, l'ós amb el seu domador i la reina amb les seves dames. Eren anys difícils en què s'alternaven anys de gran èxit amb altres de quasi total desaparició.

El 1942 feia gairebé una dècada que la Colla Calderers no havia sortit al carrer i Gaztelubide, recollint el testimoni d'altres societats que ho havien fet amb antelació, es disposava a complir la tradició, però Shotero Irazusta i Luis Irastorza, al costat dels altres caps de tribu, patien el desengany de moltes hores de treball aparentment perdudes, ja que les dificultats climatològiques van poder més que els bons desitjos i es va haver de retardar cinc dies la interpretació dels acords de Sarriegi. El mateix va passar el 1943 retardant també l'acte, 1944 es recupera la normalitat mentre que el 1945 la Colla Calderers no va sortir al carrer. Tot i no sortir l'any 1945, el 1946 es reprèn l'activitat que torna a desaparèixer durant els anys 1947, 1948 i 1949, malgrat haver-se anunciat, aquest any, una subvenció especial de l'Ajuntament.

Hauran de passar diversos anys abans que els donostiarres puguin tornar a gaudir de la presència hongaresa pels seus carrers. Renovat el seu vestit, el 1954, un diumenge de Carnaval, els Calderers visiten Donostia. Arribats a la Plaça de la Constitució, aquest febrer 27 una noia apareix al balcó principal de l'antiga Casa Consistorial: és la nova reina dels Calderers. El públic l'aclama entusiasmat: és "una noia" que es deixa estimar i la seva simpatia contagia a tots, malbaratant flors i bon humor. El seu nom: Juan Arizpe.

Així va seguir celebrant-se novament la festa el dia de la Candelera fins que el 1962, regnant Pepita Arrieta i dirigint la Comparsa Josh Aldanondo es va decidir traslladar al primer dissabte de Febrer.

A partir del 1968 l'ambient està enrarit. Esdeveniments extrafestivos (els estats d'excepció) no animen gaire a aquest tipus de celebracions. Cosa que torna a provocar una petita aturada.

El 1971, Tomás Hernández Mendizabal "Calderer" que va començar a sortir a la Comparsa el 1961, es dirigeix el periodista Miguel Zubiaurre i li lliura una nota per publicar a «La Veu d'Espanya" per intentar moure els Calderers que no sortien de feia dos anys. Va ser Tomàs que va parlar amb Hilario Olasagasti, President de Gaztelubide, demanant-li el seu parer sobre les possibilitats de recuperar la festa, sent una realitat que la "gent estava cansada" després dels disgustos que per raons polítiques s'havien viscut en les darreres edicions. Presa la decisió per part de Gaztelubide de no treure Colla, el mateix Tomàs Hernández sol·licitael suport de la Societat per intentar la posada en marxa de la mateixa, rebent com contestació que Gaztelubide recolzaria el projecte en tot el que estigués al seu abast.

Així va néixer la que es denominaria Colla Calderers del Poble de Sant Sebastià, amb caràcter independent i amb la participació d'un elevat nombre de societats i col·lectius populars habitualment relacionats amb la festa.

La Comparsa va funcionar, funciona, a través d'una Assemblea de Caps de Grup on es discuteixen els problemes que puguin sorgir en els components de cada grup.

Amb motiu del centenari de la Colla Calderers, 1884-1984, es va presentar la idea de treure la Colla Infantil de Calderers. I així l'últim diumenge de febrer de 1984 els nens van alegrar el matí de la part vella donostiarra. Asier Hernandez es converteix en el primer Cap de Tribu infantil a la història dels Calderers. A partir d'aquesta primera sortida organitzada per Euskal Billere es van anar animant altres societats com Los Corcones a més de Col.legis i Ikastoles.

L'any 1985 la Comparsa pateix una ruptura completament pacífica ja que José Antonio Antero al costat de diferents calderers creen una comparsa al barri de Gros, la Comparsa els cedeix gustosament partitures per poder començar els assajos. A dia d'avui la Colla Gros ha complert 25 anys.

L'any 2004 es va plantejar la possibilitat que les dones prenguessin part en la Comparsa tocant amb paelles i amb martells. Els caps de Grup van fer les degudes consultes amb els seus "nois" i en la II Assemblea es va posar a votació el tema resultant 17 grups a favor de seguir com fins ara i 5 a favor que les dones sortissin cantant amb paella i martell, 210 a favor de sortir com sempre, és a dir, interpretant un paper de dona gitana, ballant al so de les músiques de Sarriegi, i tocant diversos instruments de percussió, i 67 en contra. La Comparsa contínua oberta a innovació però sempre mantenint les tradicions que vénen de molts anys enrere.

Presa la decisió i davant la incompatibilitat del resultat de la votació amb els desitjos de l'Ajuntament van sorgir dos comparses a la Part Vella: la "mixta" i la tradicional que va ser registrada en el Govern Basc ia l'Ajuntament de Sant Sebastià com a "Associació Cultural primitiva Colla Calderers de l'Hongria 1.884 Part Vella, Donostia-Sant Sebastià ".

Després de l'escissió la "Associació Cultural Primitiva Colla Calderers de l'Hongria 1.884 Part Vella, Donostia-Sant Sebastià" segueix sortint any després d'anys, i l'any 2008 incorpora a la seva desfilada la figura de dos simpàtics gegants una dona (vestit de gitana) i un altre home (vestit de calderer), fruit de la col·laboració de la Colla del Bidasoa. Mentre l'any 2008, es compleixen els 125 anys de la creació de la "Colla Calderers de l'Hongria D. Ramon Sarriegi, per a la commemoració de l'acte l'Assemblea de Caps de Grup, va encarregar el Mestre Josu Elberdin la música d'una cançó mentre la lletra sorgiria de Tomàs Hernández Mendizabal, "Gitanos, hongaresos".

L'any 2009 La "Associació Cultural Primitiva Colla Calderers de l'Hongria 1.884 Part Vella, Donostia-Sant Sebastià", és convidada per actuar en les festes de Araia (Araba), sent un èxit la seva desfilada pels carrers del poble alabès. A més les gitanes de la Colla van interpretar cançons de Gitana (Zíngara)

Actualment la comparsa compta amb 200 integrants entre calderers, gitanes, Reina, Dames, domador i ós.

CALDEREROS HUNGAROS

Qué belleza, qué paisaje
contemplamos todos por doquier
al gran pueblo donostiarra
saludamos llenos de placer.

Caldereros somos de la Hungría
que venimos a San Sebastián
aquí MOMO sólo nos envía
a decirles que pronto vendrá.

Componemos la vanguardia
del alegre carnaval
¡Ay!, cuánta dicha
vamos a gozar. (bis)

Cantad, bailad, gozad.
Cantad, bailad, gozad.

Que belleza, qué paisaje…

Recorrimos diversos países
y admiramos beldades a mil (bis)

Pero nunca mujeres tan lindas
cual las niñas que vemos aquí (bis)

Su cintura es flexible palmera
son sus labios cual fino coral (bis)

Si ellas fueran caldereras
con sus ojos fundieran metal (bis)

si, si, metal, si, si metal

HUNGARARIAKO KALDEREROAK

Zein ederra, zein xarmanta
Donostiako lurra ´ta hiria
herri jator donostiarra
agurtuz dugu atsegina.

Hungariako kalderero gara
etorririk Donostiara
laster Momok argituko digu
nahiz eguna nahiz eta gaua

ihauteri alaiaren
iragarle gu gara
bai atsegina eta algara (bis)


Aizak, jozak, jozak
Aizan, jozan, jozan

Zein ederra, zein xarmanta...

Herriz herri gabiltza gu beeti
Ederrez begiak aserik (bis)

baina inon ez dugu ikusi
hemen bezain mutil ederrik (bis)

Gerri mehea eta liraina
Ezpainak gorri eta mardul (bis)

Gure arteko bat bazina
Zuuk begiez metala urtu (bis)

Bai, bai urtu; bai, bai urtu.

Música: D. Raimundo Sarriegui
Letra original: D. Adolfo Comba

MAZURCA

Queridos compañeros, vamos a trabajar.

Componemos, bien y pronto
peroles chocolateras
los braseros y calderas
baratos y con perfección.

Y trabajamos de balde
aunque el maestro nos riña
si nos miran esas niñas
que están en ese balcón (bis)

Donostiarras, hechiceras,
quién nos llama que nos vamos
Grato recuerdo llevamos
Al separarnos de aquí.

Y no olvidéis, que hoy al dejar
los caldereros, vuestro país
Una canción van a cantar
acompañados del TIC, TIC, TAC (bis)

Donostiarras, hechiceras,
quién nos llama que nos vamos
Grato recuerdo llevamos
al separarnos de aquí.

MAZURKA

Adiskide maiteok, ekin ba´ lanari.

Kriselu, lapiko, pertzak,
burruntzali eta eltzeak
aise konpontzen, gu gara
merke eta trebeak. (bis)

Eta lana musu truke
pozik egingo genuke
hor goiko neska politek
eskatzen badigute. (bis)

Donostiar neska ponpoxak
ez al dugu beste laanik?
Aurtengoz badugu aski
eta goazen aurrera.

Kontu izan, agur gisa,
kaldereroak kantatzean
berriz ere, egun batez
joko dugula, tak tiki tak. (bis)

Donostiar neska ponpoxak
ez al dugu beste laanik?
Aurtengoz badugu aski
eta goazen aurrera.

Música: D. Raimundo Sarriegui
Letra original: D. Adolfo Comba

BEGI URDIN BAT

Famaren hotsak goititutzen du
merezi duen herria
zeru txiki bat dirudiena
hala da gustagarria

L´hengoko z´harra txukun txukuna
eder, alaia berria
etzaigu penik behin ere joango
l´henago ez etorria (bis)

Begi urdin bat
begira dago
algaraz leiho batetik
beste beltzeran,
tentatzailea
txeletan berriz bestetik

Zoramen hauek maite ditugu
Bihotzen erdi erditik
ez gera joango hoiek lajata
gehiago Donostiatik (bis)

Ez gera joango, ez
Gu Donostiatik

CANTO HÚNGARO

Nach geta mer nach
geta mer nach
Nach geta mer nach

Arbeit asfreit
Ist gut ruhen singelin
Arbeit asfreit
Ist gut ruhen singelin
(bis)

Est mur ser lunch
Est mur ser lunch
Frais ken for len
Wolmiach on men.
(bis)